Filosofia de L'Edat Mitjana: Fil Sofs de L'Edat Mitjana, Lul Lisme, Agust D'Hipona, Renaixement Carolingi, Estudi General Lul Li

Font: Wikipedia. Pagines: 27. Capitols: Filosofs de l'edat mitjana, Lul.lisme, Agusti d'Hipona, Renaixement carolingi, Estudi General Lul.lia, Navalla d'Occam, Neoplatonisme, Boeci, Consolacio de la filosofia, Maniqueisme, Jordi de Trebisonda, Christine de Pisan, Maioricensis Schola Lullistica, Filosofia medieval, Argument ontologic, Problema dels universals, Nominalisme, Aristotelisme, Falsafa, Ase de Buridan, Llista de filosofs medievals, Societat Arqueologica Lul.liana, Escolastica, Joan Filopo, Mechthild de Magdeburg, Escola modista, Conceptualisme, Escotisme, Raimundus Lullus Institut, Escola de Chartres, Apologistes, Johannes Tauler, Afat. Extracte: Aureli Agusti (Aurelius Augustinus), mes conegut com Agusti d'Hipona o Sant Agusti (13 de novembre del 354 - 28 d'agost del 430) es una de les figures mes importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Esglesia. La seva influencia posterior es enorme, i ultrapassa l'ambit de la teologia. Se'l considera un dels pensadors fonamentals de la historia occidental. Agusti d'Hipona va neixer el 354 a Tagaste (Numidia), actualment Souk Ahras, part d'Algeria. Aixi doncs, era d'ascendencia berber. La seva mare, santa Monica, era una cristiana devota, i el seu pare, Patrici -mort vers el 424-, era paga. A l'edat d'onze anys, fou enviat a una escola a Madaura, una petita ciutat numidia a unes 19 milles de Tagaste. Alli fou familiaritzat amb l'educacio classica llatina -retorica, literatura, etc.-, aixi com amb les creences paganes i les seves practiques. L'any 369 i el 370, es va quedar a casa; durant aquest periode va llegir l'Hortensius, un dialeg de Cicero, que el marca profundament i li desperta l'interes per la filosofia. Mes endavant, Agusti consideraria a Cicero com una autoritat contra les fal.lacies academiques. Als disset anys, gracies a la generositat d'un conciutada, Romanius, va poder marxar a Cartago, per prosseguir amb la seva educacio en retorica. Alli queda impre...